Skip to main content

2 d’abril del 2020. Covid Times.

Carta a pacient anònim.

Qui ets i on vius

Hola,

Et vull explicar una història que he sentit avui i que espero que et sembli tan bonica com m’ha semblat a mi. Sé que estàs impacient, així que començaré primer per la història i al final t’explicaré d’on ve.

La protagonista és Rayya Elias, una dona nord-americana nascuda a Síria, amb una vida plena de dificultats i complicacions com a conseqüència de la seva història personal i familiar. Una artista (compositora, cantant, escriptora, i també perruquera!) que va passar per depressions, addicció a les drogues i problemes amb la justícia que la van portar a entrar i sortir de la presó en diverses ocasions. Una de les condemnes va ser a Rikers Island, una presó a l’estat de Nova York situada en una illa dins el riu East, entre Queens i el Bronx, que acull el complex de presons i hospitals psiquiàtrics més gran del món.

Amb els anys i la seva força interior, la Rayya va aconseguir sortir de la presó i fins i tot rehabilitar-se. Ho explica a les seves memòries, Harley Loco, on explica com va viure entre dos mons: la seva família tradicional i l’Amèrica agressiva i abusiva que es va trobar, en tant que immigrant, sense parlar l’idioma i amb tan sols vuit anys d’edat.

Com anava dient, la Rayya es va sobreposar i mai no va deixar de fumar, fins que va morir de càncer de pàncrees amb 58 anys. Però la història que vull explicar-te és que un parell d’anys abans de la seva mort, la van cridar de Rikers Island perquè anés a inaugurar la biblioteca que havien habilitat en el mòdul de dones on ella havia estat complint condemna. La presó mai no havia tingut biblioteca. Només comptava amb la bondat i la insistència d’un empleat de la biblioteca pública de Nova York, que apareixia de tant en tant amb uns quants llibres que després es repartien per les cel·les de les dones. Ara, finalment, hi havia un lloc en aquest edifici horrible on les internes podien acudir a llegir llibres, a refugiar-se en la lectura, a estar en pau. La Rayya havia de donar un discurs en l’acte d’inauguració d’aquest petit espai, on hi havia poquíssims llibres, i que, no obstant això, era un lloc emocionant i imponent, amb raigs de llum que entraven per la finestra.

Un cop allà, juntament amb algunes autoritats, van esperar que arribés “una representació de les internes” per començar, segons va dir el responsable de l’acte. Al cap d’uns minuts, va entrar un grup de dones vestides amb els seus uniformes de preses, i que van ser presentades com les lectores més àvides de la presó. No anaven emmanillades, però caminaven en fila, amb un guàrdia al davant i un altre tancant la línia.

En aquell moment, la  Rayya es va veure completament reflectida en aquestes dones. Es va veure a si mateixa tan sols uns anys abans. Aquest no era un viatge fàcil per a ella. Era un viatge en el temps. Feia només dos dies, asseguda a la saleta del metge, li havien comunicat que el seu càncer tenia molt mal pronòstic. Només ella i la seva parella sabien que s’estava morint. Havia preparat curosament el seu discurs per a l’ocasió, però es va quedar paralitzada mentre els ulls se li omplien de llàgrimes. Va agafar el discurs i va trencar el paper, dient que ara entenia que el seu missatge havia de ser un altre.

Mirant aquestes dones als ulls, els va parlar del seu pas per Rikers Island, fins i tot les va fer riure amb alguna anècdota sobre com les seves arts de perruquera li havien aconseguit favors durant el temps que hi va estar tancada. Va compartir el seu viatge i el seu dolor. Com, després de trencar-se moltes vegades, va aconseguir entendre que l’únic lloc on podia estar fora de perill era en la seva ment, que era en realitat la seva llar. I que mentre la seva ment no estigués tranquil·la, no hi hauria refugi on amagar-se. No hi havia lloc segur, ni entre reixes ni al carrer, mentre dins el seu cap hi hagués caos.

Llavors la Rayya es va posar la mà al cor i els va dir: “Això és qui ets” i després va apuntar al seu cap: “I això és on vius”.

Els va dir que aquell precís moment en les seves vides era temporal. Que la seva estada a Rikers Island era temporal. Que elles no eren preses amb uniforme, que no eren un número de reclusa, sinó que eren un nom.

Tu tampoc ets un número més dels “infectats per la COVID”. Tens un nom, gent que et coneix i que està pendent de tu. Fins i tot gent que no et coneix i t’escriu cartes. Això que estàs vivint és temporal i mentre la teva ment estigui tranquil·la, estàs fora de perill, estàs amb tu, ets a casa. Recorda: el teu cor és qui ets en realitat, més enllà de bates, de números i de virus; i el teu cap és on vius, un lloc a mantenir endreçat, net i ple de llum. Tens tot el que necessites per transitar aquest moment. Ja ets a casa. No oblidis qui ets.

En una altra ocasió t’explicaré més coses de la Rayya i la seva dona, Elizabeth Gilbert.

Enviaré aquesta carta a l’Hospital del Mar, a la Clínica Corachan a Barcelona i a altres hospitals d’Espanya. També la penjaré al meu blog (www.linguisticanimals.com), per a tu i per a tothom, perquè és un bon moment per recordar aquest missatge. Si vols comunicar-te amb mi, només cal que contestis en els comentaris. M’encantarà saber com et va.

La foto és de les institucions penitenciàries de Rikers Island, “la presó dels horrors de Nova York”.

Amb afecte,

Inés

Hacer un comentario

Información sobre protección de datos
Responsable: Linguistic Animals, S.L. con N.I.F.: B65940843, Passeig de Manuel Girona 82, baixos A, 08034 Barcelona. Teléfono: +34 680 790 789 / +34 680 496 495 y email welcome@linguisticanimals.com Finalidad: Relaciones comerciales, envío de newsletter, comunicación y comentarios a través de comentarios en el blog del sitio web. Cesiones de datos y transferencias: No se realizan cesiones, salvo a los proveedores de servicios de alojamiento de los servidores ubicados dentro de la UE. No se comunicarán los datos a terceros salvo por obligación legal. Legitimación: Consentimiento del interesado y contratación de productos y/o servicios del Responsable Derechos: Podrás ejercer los derechos de acceso, rectificación, limitación, oposición, portabilidad, o retirar el consentimiento enviando un email a welcome@linguisticanimals.com Información adicional: Se puede consultar la política de privacidad de forma más detallada aquí.