27 de març del 2020. Covid Times.
Carta a pacient anònim.
Els humans i Frida
Estimat/da pacient:
Sóc Inés i estic pensant en tu. He sabut d’aquesta iniciativa que s’ha posat en marxa a diversos hospitals d’Espanya i he volgut sumar-m’hi. A mi, les paraules m’han ajudat sempre en moments difícils. Sempre. Desitjo que les que t’arriben a través d’aquesta carta siguin una mica d’aire fresc per a tu.
No sé com funciona això exactament, però m’imagino que es reparteixen les cartes aleatòriament a les persones que esteu ingressades per la COVID-19. Per això m’és impossible saber si ets home o dona, la teva edat o les teves circumstàncies. Doncs res, t’imaginaré. El cert és que els humans som molt semblants, encara que ens entestem a pensar el contrari. Aquesta és segurament una de les coses que ens està ensenyant aquest virus. Tots som iguals per a ell. No importen el teu país, la teva nacionalitat, la teva llengua o la teva raça. Importa la teva salut i poc més. Potser el teu destí, això ho deixo per als qui ens sentim a gust amb aquesta possibilitat o il·lusió.
Imagino que estaràs sentint alguna de les formes de la por, potser ansietat, potser estiguis desanimada (acabo de decidir que ets una dona). És lògic. A la preocupació que puguis sentir i que és lògica, s’hi afegeix l’addicció del nostre cervell al patiment. La manca de contacte amb persones estimades i, en general, amb el món exterior pot provocar pensaments foscos. Això també em sembla completament normal. Com he dit abans, els humans som molt semblants, també en les nostres reaccions i emocions.
Vull ajudar-te a donar entrada a pensaments d’una altra naturalesa perquè puguis anar alternant entre pensament fosc i pensament lluminós; això és molt “d’humanes” també. T’explico que, malgrat tot, la primavera està arribant. Les temperatures segueixen fredes a Barcelona, però de debò que les flors estan sortint. Jo pateixo d’al·lèrgia primaveral i fa dos dies no em podia creure que ja estigués sentint les picors i la congestió típica de l’arribada de la primavera, ja que a fora fa fred i plou a estones. Però m’alegra saber que la natura segueix el seu curs i, abans del que ens pensem, estarem gaudint de l’espectacle dels arbres en flor. Jo calculo que, per quan surtis de l’hospital, ja seran aquí esperant-te. Aviadet.
Enviaré aquesta carta a l’Hospital del Mar de Barcelona i també la penjaré al meu blog, per a tu i per a tothom, que al final som el mateix. Si vols comunicar-te amb mi, només cal que contestis en els comentaris. M’encantarà saber com et va.
La foto és de la casa de Frida Khalo a Mèxic, on va estar tants anys tancada i amb dolor. Així i tot, va aconseguir crear la seva realitat. A estones, m’imagino. Vaig visitar aquesta casa el 2018 i em va semblar un lloc alegre, ple d’energia i vitalitat.
Amb afecte,
Inés
Linguistic Animals